Fòrum OME



 

    

El 5è Fòrum de l'Observatori de Mercats Exteriors presenta i posa en debat la magnitud, l'impacte i la profunditat dels canvis actuals, que signifiquen un punt d' inflexió cap a un món diferent. Contempla els possibles escenaris cap a un món reglobalitzat i analitza les implicacions per a l'estratègia empresarial identificant oportunitats de negoci en sectors rellevants per a l'empresa catalana.




La disminució del poder de consum de les poblacions envellides dels països occidentals i el creixement de les classes mitjanes, als emergents, conformaran els canvis en els patrons globals de demanda.

 




Comptem ja avui amb les tecnologies per a iniciar l'època daurada del segle XXI. Ja només depèn dels governs, les empreses i la societat en general prendre les decisions i portar a terme les accions per a assolir el millor dels futurs possibles.

 




Les organitzacions formen i són formades alhora per això hem d'aprendre a articular millor els processos d'autoorganització i a saber què fer en les nostres organitzacions per a recolzar aquests processos.

 




La transformació depèn del context i per aquesta raó no hi ha manera que es pugui crear un pla de canvi que sigui dissenyat pas a pas. El canvi és quelcom que ocorre, no una cosa dirigida. La paradoxa consisteix, doncs, en el fet que els líders han de liderar un procés sobre el qual no tenen control.

 




A Catalunya comptem amb elements positius, com ara la creativitat. Però hem de recuperar la nostra resiliència per a sobreviure com a regió.

 




Els eixos del redreçament que necessita la nostra economia són: la connexió amb els nous motors de creixement a Àsia, les demandes de les noves classes mitjanes globals, les poblacions envellides i les creixents preocupacions mediambientals.

 




El marc regulador internacional es pot considerar una garantia quan existeix, un perill quan no n'hi ha i una oportunitat perduda quan no s'han fet bé els deures, per això es revela com un element fonamental per a la configuració del futur.

 




Les economies emergents tenen un primer repte a més curt termini: com encarar la recuperació de l'actual crisi. Un segon repte, aquest més a mitjà o a llarg termini, consistirà a trobar un reequilibri de les seves forces de creixement.

 




Una crisi com l'actual ofereix oportunitats per al creixement inorgànic però, alhora, el desenvolupament de les xarxes ens planteja la necessitat de passar de pensar a fer a pensar a orquestrar. Considerant el rol i la mida de les empreses catalanes hem de pensar a orquestrar des d'aquí per a aprofitar un món cada vegada més global.

 




Àsia és una altra de les regions amb un alt creixement en el sector biotecnològic, gràcies a la seva diversitat biològica, l'existència d'una base científica creixent i l'impuls de diversos països que consideren aquest sector com estratègic. Destaquen en aquest sentit les apostes de la Xina i l'Índia per les biotecnologies agro, destinades a poder alimentar les seves grans poblacions.

 




En una economia cada vegada més global, les regions hauran d'especialitzar-se cada vegada més, procés que no és nou. Les regions han de pensar en l'especialització de forma ambiciosa i entre tots, buscant sinèrgies.