Els Estats Units és un país d’immigrants, i la imatge del rebesavi arribant a Nova York amb cinc penics a la butxaca és part de la mística nord-americana. Això no ha impedit que, al llarg de tota la seva història, els “vells” immigrants es queixessin amargament dels “nous” immigrants—fins i tot els colonitzadors anglesos lamentaven la immigració alemanya.

Al 2000, els llatins van esdevenir la minoria ètnica més important, per davant dels afroamericans. Una ullada al voltant i és espectacular com la societat americana ha canviat amb l’arribada dels llatins. Es poden veure cartells en castellà arreu—i quan dic arreu vull dir des dels lavabos dels avions a les instruccions d’un ordinador. El castellà s’ensenya en moltes escoles; no hi ha americà que no sàpiga dir quatre coses en castellà. És més, quan estudiàvem, ens podíem treure un calés extres donant classes de castellà a la universitat—i teníem catedràtics com a alumnes. Sense anar més lluny, l’alcalde de Nova York estudia cada dia i fa poc va expressar-se en un més que correcte castellà en una conferència de premsa a Mèxic.

Bancs i telefòniques han vist, des de bon principi, els immigrants com un negoci a fer. Però empreses mexicanes també han sabut veure una oportunitat d’entrar en els mercats americans, especialment en l’alimentació.