Es complex pensar en un país plataforma per operar a la resta del continent. Depèn molt del sector i del volum del negoci. Llatinoamèrica compta tant amb una cultura com amb una geografia diversa i els processos d'integració estan lluny del model europeu. Si es pensa en subregions, algunes empreses poden escollir Colòmbia o Perú com a base dels mercats andins; Xile o Argentina per al con sud i Brasil com a país a part. D'altra banda, cal tenir en compte que hi ha un altre gran mercat que és Mèxic, i Amèrica Central i el Carib que, segons com, es treballen des de Mèxic o des de Miami (EUA). És important i necessari tenir un coneixement exhaustiu de cada país i de les seves característiques i diferències internes. Per exemple, Quito i Guayaquil a Equador són dues realitats totalment diferents. És difícil que un distribuïdor de Guayaquil sigui líder tant a la seva ciutat com a Quito i a l'inrevés. Passa el mateix a Colòmbia entre Bogotà i ciutats com Medellín o Cali.

Amèrica Llatina sempre ha estat un mercat interessant tant per a les grans empreses catalanes com per a les pimes. La proximitat cultural és un avantatge molt important respecte de la resta d'empreses europees. L'observatori de Mercats Exteriors (OME) d'ACC1Ó defineix com a sectors estratègics de mercats emergents d'Amèrica Llatina els agroaliments, l'automoció, els productes farmacèutics i de cosmètica, així com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Tenim també un flux d'exportacions tradicionals catalanes a la regió: d'equipament industrial per a la indústria de la mineria o el petroli, i de peces per a equipament, així com de productes editorials, entre d'altres.

La regió andina és actualment un mercat que ofereix bones oportunitats poc explorades per l'empresa catalana. Països com Perú i Colòmbia estan demostrant des de fa més de cinc anys un creixement sostingut i una estabilitat macroeconòmica atorgada per l'investment grade al sector financer. Altres països com Bolívia, Equador i Veneçuela, on hi ha una forta intervenció estatal a l'economia, poden oferir oportunitats interessants, però cal actuar-hi amb cautela. Una de les barreres més fortes per a l'empresa catalana és el tipus de canvi, el valor de l'euro comparat amb el dòlar. Això és un handicap que cal compensar cercant una diferenciació del producte o del servei ofert per competir amb els proveïdors dels Estats Units o d'altres països llatinoamericans. La logística tampoc no ens ajuda, ja que excepte Colòmbia i Veneçuela, els països tenen ports al Pacífic i el temps de lliurament és més llarg.

No es pot abordar Amèrica Llatina amb una mentalitat europea, ni pensar que perquè s'hi parla castellà tot funciona com a casa. Hi ha altres tempos i formes de dir les coses: un "sí" pot ser un "tal vegada" i un "tal vegada" pot ser un "no". Les relacions humanes són molt fortes i per entendre la contrapart local s'ha d'establir un contacte personal i visitar de forma regular els mercats.

Ha canviat una mica. Hi ha més propostes relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i el maquinari i menys iniciatives d'altres sectors, com ara el tèxtil.

Té molts avantatges per a les empreses que comencen perquè poden trobar-hi informació macroeconòmica i interessant des del punt de vista sectorial per elaborar la seva estratègia d'entrada al mercat. També és un punt de trobada per parlar amb altres empreses que estan en la mateixa situació.