Entrevistes Entrevistes
"Per donar impuls al mercat CPI, hi ha d'haver un canvi cultural a les empreses i més formació"

"Per donar impuls al mercat CPI, hi ha d'haver un canvi cultural a les empreses i més formació"



vie, 08 oct 2010 15:14:00 +0200
Eduardo Jiménez
Abarloa2
Gerent
Temps aproximat de lectura: 6 min.

Eduardo Jiménez ha participat en més de 500 processos de licitació en els darrers 15 anys i ha impulsat 50 projectes a Llatinoamèrica, Àfrica, Europa de l'Est i Àsia. Per a Eduardo Jiménez, gerent d'Abarloa2, agrupació d'empreses d'enginyeria i consultoria especialitzada en serveis marítims i portuaris, participar en projectes de contractació pública internacional (CPI) només té avantatges. "Tothom hi guanya, tothom n'aprèn i repartir els beneficis és viable", diu. No obstant això, reconeix que el mercat que, segons xifres de l'OCDE, representa el 15% del PIB mundial, encara "està verd" al país i reclama més formació per donar-li un impuls definitiu.

Idees força:

>>> Les infraestructures de transport i els projectes relacionats amb el medi ambient són dues de les grans prioritats de la política europea d'assistència a Turquia.

>>> Per entrar en un mercat nou cal definir una estratègia a llarg termini, avaluant els avantatges i els obstacles que es poden trobar. I és molt important buscar socis locals que coneguin el país i que siguin de confiança.

>>> És recomanable rebre formació sobre el funcionament dels processos de licitacions i els procediments a seguir. El servei de Contractació Pública Internacional d'ACC10 pot ajudar les empreses interessades en licitacions en tercers països.



Paraules clau:

Abarloa2 – CPI – licitacions – enginyeria



El mercat de contractació pública internacional (CPI) és un mercat de consorcis?



No necessàriament. Però és cert que segons quines institucions o organismes multilaterals troben més natural que es presenti a una licitació un grup d'empreses, si pot ser, de diferents països fins i tot. Potser per la responsabilitat solidària envers el projecte que es desprèn de la fórmula. Si parlem de projectes en països en vies de desenvolupament, a més, consorciar-se amb una empresa local és gairebé obligatori. En fer-ho, li transmets al client el missatge que deixaràs diners al país beneficiari i que coneixes l'entorn en el qual treballaràs. A més, esdevens més competitiu perquè, amb equips mixtos, el pressupost s'abarateix.



Aleshores, és millor aconseguir un soci local que no pas buscar-ne un d'internacional?



Un soci local et dóna suport perquè et puguis moure bé al país beneficiari i preus locals. Un soci internacional t'aporta experiència, dimensió i volum de negoci de cara a l'avaluació. Tot depèn del projecte.



Com es concreta l'estructura del consorci a l'hora de licitar?



Hi ha dues modalitats de consorci. El consorci temporal, que és el que aquí s'anomena Unió Temporal d'Empreses (UTE), que es forma només per a un projecte determinat amb diferents tipus de companyies. També existeix el consorci permanent, que està format per un grup d'empreses complementàries que poden decidir obrir mercat en un país concret o atacar un sector. Aquesta darrera fórmula permet assegurar-se múscul financer i dimensió, així com el repartiment de despeses. A partir d'aquí, el projecte es pot executar de diferents maneres. Es poden registrar tots els costos i repartir després els beneficis a parts iguals, afegint un percentatge de management per a l'empresa que lidera el projecte, o bé atorgar una part del projecte a cada empresa i que cadascuna l'assumeixi, amb els riscos que això comporta. Per a mi, aquesta opció és la que funciona millor perquè cadascú intenta fer la seva part el millor possible i tothom en surt beneficiat.



Quines són les principals dificultats per trobar socis per participar en licitacions internacionals?



La principal dificultat a l'hora de formar un consorci té més a veure amb la nostra condició humana que no pas amb les característiques del mercat. El més complicat és aconseguir que no hi hagi desconfiança i frecs de relació entre els membres del grup, tot i que sempre es poden buscar instruments que permetin que les parts s'entenguin. No parlo de contractes. Quan has de recórrer al que has escrit és perquè les coses ja van malament. Em refereixo a mecanismes com ara un gabinet de crisi, amb membres de les diferents empreses.



Com creu que es posiciona l'empresa catalana al mercat de la contractació pública internacional?



En general, a Espanya, el mercat de les licitacions encara està molt verd, bàsicament per una qüestió cultural. Manca domini d'idiomes i el convenciment que es pot executar un projecte fora del nostre entorn. A Catalunya, hi ha moviments importants per crear consorcis de dimensió considerable en diferents sectors. Però, molts cops, no acaben de concretar-se perquè les empreses no tenen temps d'involucrar-s'hi.



Com es pot canviar aquesta situació?



L'Administració ofereix assessorament i ajudes, però manca més formació acadèmica en aquest àmbit. A moltes companyies europees, existeix una figura especialitzada en licitacions. Aquí és una figura reciclada d'altres àrees, que generalment no té el grau d'especialització necessari. Crec que hi ha d'haver un canvi cultural a les empreses i, alhora, que s'ha de potenciar la formació en aquest tema. No es pot aprendre tot en un curs d'unes hores. És una cursa de fons.



Quin consell donaria a les empreses que vulguin entrar ara al mercat de la CPI?



Primer, cal fer un autodiagnòstic del negoci i ser conscient de l'experiència adquirida. En segon lloc, has d'esbrinar si tens un producte que es pugui vendre. Això es pot saber consultant bases de dades, com les que es publiquen a la web d'ACC1Ó, per saber quants projectes del teu sector han sortit a licitació pública en els darrers 12 mesos. Si hi ha volum de negoci, el següent pas és crear un departament d'internacional, encara que només sigui d'una persona, i adaptar l'empresa a aquest mercat. Finalment, pots buscar el tipus de consorci que més s'adigui al projecte que vols tirar endavant.



Per la seva experiència i tenint en compte el context internacional, quins són els sectors amb més possibilitats ara?



L'aigua i l'energia. Definitivament. Les empreses catalanes miren cap a la zona del Magrib, Algèria, Angola i Guinea equatorial. També cap a Llatinoamèrica: a Perú, perquè està creixent molt en infraestructures; Colòmbia, perquè té molts fons propis per a inversió pública; i Brasil pel Jocs Olímpics del 2016.



americallatina@anella.cat
Imprimir la notícia
Enllaços relacionats
Vegeu la web d'Abarloa2[Visitar enllaç]