Mapa d'oportunitats globals per a l'empresa catalana

Mapa d'oportunitats globals per a l'empresa catalana

La contracció de l’activitat econòmica de l’Amèrica Llatina el 2009, s’explica sobretot per la desacceleració del comerç mundial que ha perjudicat la producció regional. No obstant això, l’empitjorament regional es deu pràcticament al deteriorament de dues de les seves principals economies en els darrers mesos: Mèxic, especialment per la seva estreta vinculació amb l’economia dels EUA, i l’Argentina, en què l’orientació de les polítiques és incerta i alhora pateix la caiguda en els ingressos per les exportacions agrícoles.

El principal repte en el futur pròxim podria sorgir en el cas que es perllongués el descens en el flux de capital des de les economies avançades, cosa que crearia pressions sobre els sistemes financers de la regió. No obstant això, una diferència substancial respecte a d’altres crisis del passat a la regió és el major marge amb què compten la majoria de les economies llatinoamericanes per a l’aplicació de polítiques anticícliques que suavitzin els impactes de la crisi; entre d’altres, precisament, la de facilitar finançament a l’activitat econòmica. Addicionalment, Mèxic, un dels països més afectats, ja ha assegurat l’accés preventiu a la línia de crèdit flexible de l’FMI.

Les projeccions més recents per al 2010 indiquen que l’activitat econòmica podria recuperarse a un ritme major del previst inicialment, sobretot perquè la regió es beneficiaria de l’augment en els preus de les matèries primeres. Mèxic i el Brasil serien les economies que es recuperarien amb major força, seguits del Perú, Colòmbia i Xile, mentre que l’Argentina tindria un comportament més modest. A mitjà termini (període 2011-2014), el ritme de creixement anual mitjà d’aquests països podria trobar-se al voltant del 4% en el seu conjunt, excepte a l’Argentina, on seria menor.

- Argentina

- Brasil

- Mèxic

- Xile