Entrevistes Entrevistes
"Diferenciar-se de la competència, tenir una xarxa de socis locals i dedicar els recursos necessaris són les claus de l'èxit"

"Diferenciar-se de la competència, tenir una xarxa de socis locals i dedicar els recursos necessaris són les claus de l'èxit"



jue, 08 sep 2011 16:05:00 +0200
Raimon Puigjaner
Delegació d'ACC1Ó per a les relacions amb organismes multilaterals a Washington
Especialista en desenvolupament d'empreses sostenibles
Temps aproximat de lectura: 7 min.

Com poden aprofitar les empreses catalanes del sector Medi Ambient les oportunitats que ofereixen les Organitzacions Multilaterals? Quins són els seus avantatges i inconvenients? Raimon Puigjaner, reconegut expert en la matèria, ofereix les claus d'un món que s'ha de saber treballar per garantir l'èxit. Puigjaner assenyala la paciència com un factor fonamental, puix que sovint la pressa per obtenir resultats immediats pot ser la pitjor de les conselleres.

Idees força



>> Hi ha oportunitats per al sector Medi Ambient català tant en licitacions públiques com iniciatives privades.

>> Treballar amb Oms té diversos avantatges: garantia de pagament, aporten finançament, bona porta d'entrada a un mercat.

>> Es pot assolir l'èxit fent un bon seguiment de les oportunitats a través de destinar-hi els recursos necessaris, alhora que es crea una bona xarxa de socis locals.

>> La pressa per aconseguir resultats immediats pot perjudicar la consolidació d'un bon projecte.



Paraules clau:



Contractació Pública Internacional, Crèdit, Energies renovables, Oportunitats de negoci, Sostenibilitat



Les Organitzacions Multilaterals ofereixen oportunitats a les empreses catalanes del sector Medi Ambient. Quines són les principals intervencions que ho faciliten?



Les principals Organitzacions Multilaterals (OMs) de Washington D.C. d'interès per al sector del Medi Ambient català (Grup Banc Mundial – GMB i Grup Banc Inter-Americà de Desenvolupament - GBID) tenen dos tipus de clients, el públic (governs) i el privat (empreses). En el primer cas, les OMs donen crèdits o fan donacions perquè els seus receptors licitin serveis de consultoria, obres, o equipament sota la normativa de l'emissor. En el segon, les OMs intervenen en el finançament de projectes o corporatiu a través de deute i crèdit (en menor mesura). I en el cas del GBM, també es treballa la cobertura del risc-país de les inversions que l'organització recolza. Finalment, les mateixes OMs contracten assistències tècniques per donar suport a les seves operacions públiques i privades. Per tant, tant les concurrències competitives com el finançament d'iniciatives privades poden esdevenir oportunitats per al sector de Medi Ambient català.



Quins són els avantatges de treballar amb aquestes organitzacions?



Des del punt de vista del sector privat, treballar amb OMs té certs punts d'atractiu de valor en el context econòmic internacional actual. En primer lloc, ofereixen garantia de pagament, ja que els fons que financen les seves operacions provenen dels governs que conformen la institució (vénen a ser els accionistes de la OM). Espanya i els Estats Units, per posar dos exemples, són donants tant al GBM com al GBID. En segon lloc, com comentava amb anterioritat, poden aportar finançament per a operacions empresarials, cosa especialment interessant en un moment de restricció creditícia com el que vivim en els nostres dies. En tercer lloc, una OM pot representar ser un bon suport d'entrada a un país i mercat nous per a l'organització amb qui treballa, principalment per les relacions d'entesa que manté amb molts estats. En concret, el guanyador d'una licitació té la seguretat del client que assegura el cobrament d'una feina mentre experimenta treballar amb administració i organitzacions locals vinculades al projecte finançat; i el receptor de deute o crèdit per al finançament d'una inversió privada pot exposar-se al risc de la OM en el projecte en l'optimització del seu model de negoci (en el cas de concessions, per exemple, la presència en el projecte d'una OM pressiona a l'administració involucrada a ser curosa amb els pagaments estipulats al contracte d'explotació).



Quin és el perfil d'empresa que pot beneficiar-se de treballar en aquesta mena de projectes?



Tot depèn del tipus de projecte que es dugui a terme. Per exemple, les empreses que es dediquen a la gestió d'infraestructures i equipaments tenen opcions a les licitacions d'obres; mentre que els fabricants de béns d'equip a les licitacions de béns d'equip. Les enginyeries i consultories, en canvi, poden optar a més tipus de projectes com l'assistència tècnica, la ‘due dilligence' d'inversions o les licitacions de consultoria. Finalment, les empreses proveïdores de projectes "claus en mà" poden optar a qualsevol de totes aquestes opcions.



Quins són els punts clau que garanteixen l'èxit empresarial en aquesta matèria?



Hi ha tres factors de gran rellevàcia per maximitzar les possibilitats d'èxit de les empreses en l'entorn de les OMs. En primer lloc, prioritzar aquella part de l'oferta que diferencia clarament a l'empresa de la competència i que s'ajusta a la demanda de l'OM, així com els països on es vol actuar. En segon lloc, teixir una sòlida xarxa de socis locals amb els que plantejar actuacions conjuntes. I, finalment, dedicar-hi els recursos interns necessaris (personal i temps per coordinar els esforços de l'organització) per al seguiment de les oportunitats que les OMs posen a l'abast del sector privat.



Quines són les principals dificultats que es poden presentar a l'hora d'embarcar-se en processos de contractació pública?



El principal problema és clarament el factor de la necessitat que avui en dia tenen les nostres empreses d'obtenir resultats a curt termini. La contractació pública internacional és un nínxol de mercat enorme (15% del PIB mundial), però competitiu i de difícil accés. Dos anys de treball és un període prudencial per començar a pensar en èxits. I per obtenir-los, a part d'una oferta diferenciada i ajustada a les necessitats i recolzament dels socis locals adequats, cal molta perseverança. Pel camí poden aparèixer altres obstacles com processos competitius poc transparents (no sol passar sent una OM la finançadora del projecte), però diria que les principals dificultats apareixen si no s'ataquen amb decisió els factors d'èxit assenyalats.



L'empresa catalana està ben preparada per afrontar els requisits que demanen els organismes internacionals per afrontar aquest tipus de projectes?



Des d'un punt de vista de coneixements i aptituds tècniques sí (a Catalunya tenim un sector del Medi Ambient petit, però creixent malgrat el context de crisi i amb projecció). Però des del punt de vista de les capacitats i dedicació interna per aprofitar les oportunitats de negoci que aquestes OMs ofereixen, haig de dir que generalment no tant. Cal, en primer lloc, invertir en formació de personal intern per capacitar-lo a entendre, adaptar, prioritzar i fer seguiment de les oportunitats que el nínxol de mercat de les OMs representa. I, en segon lloc, és precís que les organitzacions interessades en aquestes possibilitats de negoci hi apostin més fermament (el tercer factor d'èxit que comentava amb anterioritat).



Quins mercats ofereixen més oportunitats per l'empresa catalana del sector Medi Ambient?



Per ordre d'importància diria que el d'Amèrica Llatina i el Carib, el del Nord d'Àfrica i certs països d'Orient Mitjà, i el d'Àsia Occidental i del Sud més Xina (en menor mesura). Per citar alguns països, mencionaré Colòmbia, Perú, Brasil, Marroc, Egipte, Turquia i l'Índia.



Quines empreses catalanes del sector Medi Ambient han guanyat projectes darrerament? Què els ho ha possibilitat?



Doncs amb orgull i il·lusió per les que vindran haig de dir que unes quantes. Les més recents són Euro Geotècnica S.A. (es tracta d'una empresa d'enginyeria d'infraestructures d'obra pública i privada, però amb una línia de negoci dedicada a l'avaluació de l'impacte ambiental d'obra civil), ABM Serveis d'Enginyeria i Consulting S.L. (que fa molt poc s'ha fusionat en una sola organització amb una altra empresa catalana guanyadora de licitacions d'OMs com és Grupo JG Ingenieros), la Fundació Fòrum Ambiental i AGBAR. I Tecnoambiente, per la bona feina que s'està fent, aviat podria recollir els primers resultats satisfactoris. En tots els casos estem parlant d'empreses amb una sòlida oferta que han sabut posar al servei de les necessitats del client, i una contrastada experiència en els seus camps d'expertesa diferencial. Però hi ha un element clau i denominador comú que caracteritza aquestes empreses, i és la qualitat dels seus equips de desenvolupament de negoci internacional, creients i perserverants en les seves possibilitats d'èxit final fins assolir-lo.



mediambient_anella@acc10.cat
Imprimir la notícia
Enllaços relacionats
Perfil digital Raimon Puigjaner[Visitar enllaç]