l'Anella | El portal de la competitivitat

La figura recull la formulació gràfica que fa servir l’FMI per visualitzar el mapa d’estabilitat financera i les eventuals fragilitats. Cada ítem situat en una posició més propera al centre indica menys riscos o més rigor. El mapa dibuixat a la primavera de 2007 mostra una millora des d’alguns punts de vista importants, entre els quals l’estabilitat macroeconòmica i els riscos als mercats emergents —percebuts ara en conjunt més propers a la solvència i a l’ortodòxia—, però en canvi s’indiquen posicions més febles pel que fa a «l’apetit pel risc» i altres riscos de mercat i crediticis derivats d’operacions amb endeutament. Entre els aspectes que cal considerar positius, pel que implica de millor aprofitament de les possibilitats de la globalització financera i de diversificació de riscos, hi figura la reducció de l’anomenat biax domèstic (home bias) que fa que sovint els inversors prefereixin invertir de manera propera una fracció molt més gran del que correspondria a una autèntica cartera global. La seva reducció permet treure més profit de la dimensió global de les finances (encara que també es podria argumentar que la més gran correlació entre mercats financers redueix les possibilitats d’efectiva diversificació). En tot cas l’economia global millora el seu entramat financer amb la reducció d’aquest biaix, encara que està lluny de poder-se parlar en general d’autèntiques carteres globals. Amb certa perspectiva, l’augment de l’abast de les finances globals, l’ampliació de la seva base inversora, l’aparició de mecanismes eficients i àgils, ha ajudat a «lubrificar» la situació econòmica mundial els darrers anys. Però també és cert que alguns d’aquests canvis no han passat encara el test crític d’una recessió important, amb origen econòmic o financer, i també cal recordar que al llarg de la història financera diversos episodis de ràpid creixement en les finances internacionals han acabat de forma disruptiva. Per descomptat que el context de globalització productiva, els baixos tipus d’interès, un cert global savings glut ha conformat en principi un entorn més sòlid que en altres moments. Però l’eventual correcció dels desequilibris externs, els ajustos en la percepció dels riscos i el comportament per eludir-los (o transferir-los a altres inversors), un excessiu endeutament en alguns segments, i les implicacions político-financeres de noves utilitzacions de les enormes reserves de les economies emergents i exportadores de matèries primeres, tot això configura un escenari que cal avaluar i gestionar amb prudència.