l'Anella | El portal de la competitivitat

06/2010

El 2009, l'economia va resistir relativament bé en la crisi econòmica mundial. La fermesa dels preus de l'or (20 per cent de les exportacions) i la baixada dels preus del petroli (30 per cent de les importacions) van compensar la caiguda de les inversions estrangeres directes en el sector de la mineria i l'energia i la caiguda dels ingressos derivats del turisme. S'espera un rebot lleuger del creixement el 2010. El sector turístic, que genera un 26 per cent dels ingressos de divises, s'espera que es recuperi de manera gradual. El sector agrícola (46 per cent del PIB), mentrestant, probablement es beneficiarà dels resultats del programa "L'agricultura primer" i facilitarà l'accés de 2,1 milions d'agricultors a fertilitzants i subsidis. Afectades per la sequera de 2009, les collites de cotó i cafè es podrien beneficiar de les bones condicions climàtiques. I el sector de la construcció es beneficiarà del rebot de les inversions estrangeres directes en l'explotació minera i la recuperació del mercat immobiliari. S'espera que baixi la inflació aquest any després de pujar amb força a causa de la sequera de 2009. A pesar de la introducció d'una nova cistella indicadora que redueix la contribució dels aliments, el rebot dels preus del petroli probablement farà que sigui inassolible l'objectiu del 5 per cent del Banc Central.

S'espera que el desequilibri financer del sector públic creixi el 2010 a causa dels esforços realitzats en la despesa en educació i salut i a les inversions en infraestructures portuàries i ferroviàries. S'espera que els ingressos fiscals sofreixin pel cost de les exempcions fiscals sobre l'activitat minera. De manera similar, probablement es mantindrà el dèficit per compte corrent a causa del creixement continuat de les importacions de béns de capital necessàries per als projectes d'inversió i a la insuficient integració del comerç en la Comunitat de l'Àfrica Oriental. En aquest context, l'ajuda pública al desenvolupament serà una font de finançament crucial, i les inversions estrangeres directes només cobriran una tercera part del dèficit per compte corrent. Com a conseqüència, Tanzània s'ha beneficiat d'un servei de l'FMI de 336 milions de dòlars per tal d'afrontar els impactes exògens, amb l'última retirada de fons prevista per a maig d'aquest any. Encara que ha tingut el suport ampli dels patrocinadors financers fins ara, Tanzània es podria enfrontar a una retirada parcial del finançament proporcionat pel Banc Mundial com a resultat d'una deterioració significativa de la qualitat de la governança. Tanzània, que es va beneficiar el 2006 de la cancel•lació del deute en virtut dels programes HIPC i MDRI, té previst acudir als mercats financers internacionals per tal d'aconseguir capital el 2010.

Les eleccions generals previstes per a aquest any constitueixen un factor de risc significatiu, amb la possible conseqüència de provocar un cert malestar social. El públic general s'ha estat enfrontant a una deterioració de la situació alimentària i sanitària a pesar de l'expansió econòmica d'aquests últims anys, impulsada per la pujada dels preus de les matèries primeres. A més, les eleccions podrien agreujar les tensions relatives a l'estatus de l'illa autònoma de Zanzíbar. Però la reelecció del president Kikwate, amb el suport pel partit presidencial que ocupa el poder des de la seva independència el 1962, és pràcticament segura, especialment amb una oposició àmpliament dividida. A pesar de la situació domèstica tambalejant, s'espera que Tanzània es reafirmi en l'escenari internacional i segueixi amb el seu compromís d'aconseguir una integració més gran de la Comunitat de l'Àfrica Oriental i els seus esforços de diversificar les seves associacions estratègiques (UE, EUA).

Entre els més de 120 diferents grups ètnics es troben: sukuma, nyamwezi, hagi, ngonde, chagga, gogo, ha, hehe nyakyusa, nyika, ngoni i yao. També hi ha habitants d'origen indi, pakistanès i de Goa que formen una important minoria a les zones urbanes, i petites comunitats àrabs i europees.

Vegeu mapa

945.090 km2

El paisatge de la Tanzània continental és generalment pla i baix al llarg de la costa, però la major part del país està format per un altiplà amb una altitud mitjana de 1.220 metres. Al nord-est i al sud-oest sorgeixen grups de muntanyes aïllades. La muntanya volcànica Kilimanjaro (5.895 m), el cim més alt d'Àfrica, està situada prop de la frontera nord-oriental amb Kènia. Tres dels grans llacs d'Àfrica es troben en els límits del país i en part dins d'ell. El llac Tanganika està situat a la frontera occidental, el Victòria a la nord-occidental i el Malawi (Nyasa) a la sud-occidental. Zanzíbar, separada de la costa del continent per un canal d'uns 32 km d'amplària, té 90 km de longitud i una superfície de 1.660 km². És la major illa de corall de la costa africana.

Burundi 451 km, Kenia 769 km, Malawi 475 km, Moçambic 756 km, Ruanda 217 km, Uganda 396 km, Zàmbia 338 km

Dar és Salaam; nota - les oficines legislatives han estat traslladades a Dodoma, que està previst sigui la nova capital; l'Assemblea Nacional es reuneix allí regularment.

La major ciutat de Tanzània, el seu principal port i centre industrial és Dar es-Salaam, amb una població (1995) d'1.747.000 habitants. Altres ciutats importants són Mwanza (233.013 habitants), un port en el llac Victòria; Tanga (187.634 habitants), nucli industrial i port de mar; i Dodoma (189.000 habitants), al centre del país, que està previst en el futur reemplaci Dar es-Salaam com a capital de Tanzània. La ciutat de Zanzíbar (157.634 habitants) és la més gran de l'illa homònima.

El clima és variat i està molt condicionat per l'altitud i la distància al mar. A la plana costanera de la Tanzània continental és tropical, càlid i humit. La temperatura és d'una mitjana de 26,7 ºC i les precipitacions oscil·len entre els 1.000 i els 2.000 mm. L'altiplà interior és càlid i sec, amb precipitacions que varien entre els 500 i els 750 mm. Les terres altes semi-templades de la zona sud-occidental tenen un major índex de precipitacions. El clima a les illes és tropical, però la calor se suavitza per la brisa marítima durant tot l'any. Les temperatures màxima i mínima a la ciutat de Zanzíbar són 29,2 ºC i 24,7 ºC respectivament.

+3 GMT estàndard

Xarxa Ferroviària: 3,569 km

Xarxa de carreteres, total: 85,000 km
Amb paviment: 4,250 km
Sense paviment: 80,750 km (2001)

Oleoductes i gaseoductes : petroli cru 982 km

Ports prinicpals: Bukoba, Dar es Salaam, Kigoma, Kilwa Masoko, Lindi, Mtwara, Mwanza, Pangani, Tanga, Wete, Zanzibar

Marina mercant total: 8 embarcacions (1,000 GRT o més) sumant 21,987 GRT/27,121 DWT

Aeroports: 125 (2001)
Aeroports amb pistes pavimentades total: 11
Aeroports amb pistes sense pavimentar total: 114

Tanzània: +255.
Dar es Salaam 51.
Dodma 61.
Mtwara 59.
Mwanza 68.
Tanga 53.
Zanzibar 54

.tz

El màxim poder executiu de Tanzània l'exerceix el president, elegit per votació popular per a un període de cinc anys. El cos legislatiu de Tanzània el constitueix l'Assemblea Nacional unicameral. Té 244 membres, dels quals 169 (119 del continent i 50 de Zanzíbar) són elegits per votació popular per a un període de fins cinc anys. La majoria de la resta dels membres o bé són elegits pels membres electes en els comicis populars de l'Assemblea Nacional o representen a organitzacions reglamentàries o ocupen un escó en virtut de ser comissionats de les regions del país; 15 són nomenats pel president.

Primer Ministre: Edward Lowassa - 30 de desembre 2005 (CCM)

Primer Ministre: Mizengo Pinda - 09 de febrer 2008 (CCM)

Legislatives: 31 d'octubre 2010.

Presidencials: 31 d'octubre 2010.

Parlamentàries i presidencials: 14 de desembre 2005.

Parlamentàries i presidencials: 29 d'octubre 2000.

Presidencials cada 5 anys: 2015.

Legislatives cada 5 anys: 2015.

La part continental es divideix en 20 regions, Zanzíbar en tres regions i Pemba en dos. Al capdavant dels governs de les regions es troben els comissionats regionals. La Constitució de 1985 va establir l'elecció d'un president per referèndum i la creació d'una Càmera de Representants de 75 membres (50 elegits i 25 nomenats)