Mapatge dels parcs tecnològics a Itàlia
Els parcs científics i tecnològics a Itàlia neixen als anys noranta gràcies al finançament del Ministero dell’Istruzione dell’Università e della Ricerca (MIUR) i, en certes regions, a través dels Fons Estructurals de la Comunitat Europea. Els objectius principals d’aquestes estructures, com d’altres similars (per exemple: Il Consorzio di Ricerca, Tecnapoli, Consorzio Città Ricerca) són la conducció, la promoció i el desenvolupament entre grans, mitjanes i petites empreses de projectes innovadors així com la coordinació entre totes les activitats que es porten a terme en la recerca, ja sigui a Universitats, Centres de Recerca, Centres de Formació.
Per tal de contribuir a la competitivitat del país, el sistema científic italià es basa en una xarxa de districtes tecnològics, presents en moltes regions. L’activitat d’aquests districtes, concentrats en sectors prioritaris per al desenvolupament de l’economia i de la recerca italiana, abasta tan el sector privat com el públic.
A la Itàlia actual, a través de les regions, hi ha grans nous avenços, en particular en els sectors de les nanotecnologies, nous materials, biotecnologies, tecnologies mèdiques, aplicacions informàtiques, programari, innovació i nous sistemes de comunicació. Això obre les portes a un desenvolupament per a noves empreses altament innovadores i millora les perspectives de creació de llocs de treball altament qualificats.
