l'Anella | El portal de la competitivitat

Les tasques menys susceptibles d’offshoring, per tant menys subjectes a mobilitat i dispersió, s’identifiquen amb tasques no rutinàries i les analítiques interactives, clarament vinculades a la innovació, on la proximitat juga un paper important com a força d’aglomeració, i fonamenta spillovers de coneixement.

En aquest sentit un dels canvis substancials i que ha actuat relativament ràpid és la transformació de les estructures productives en països i territoris desenvolupats cap a activitats de serveis intensives en coneixement. L’especialització de les regions, el creixement de clústers d’ empreses, de pols de treballadors qualificats en aquestes regions i de tasques que necessiten de la proximitat, són factors que condueixen a la generació de spillovers de coneixement.

Les empreses en camps on la recerca és intensiva i dinàmica, habitualment ja no poden fer-ho de forma efectiva amb estructures d’innovació internes, i han vist com la productivitat de R+D in house es redueix. En part és resultat de que les innovacions de productes més radicals impliquen adaptar i integrar tecnologia d’altres industries, i en alguns casos això demanda experiència interdisciplinar. Els sistemes d’ innovació més oberts esdevenen també importants eines on les empreses grans i petites poden compartir risc per a generar nous productes, cosa que genera oportunitats per a pimes que poden ser més àgils en aquest procés d’integració i adaptació de tecnologies.

Així mateix, a les xarxes globals de producció s’afegeixen les xarxes globals d’innovació que comencen a sorgir, per exemple amb la aparició de centres de R+D en economies emergents. L’aparició de nous centres i spillovers de coneixement en economies emergents, posa de manifest que un cop un clúster local arriba a una determinada massa critica, apareixen canvis qualitatius, en la dinàmica del sistema d’innovació.