l'Anella | El portal de la competitivitat

Quina importància té el control dimensional en la cadena de fabricació dels vehicles?

Totes les peces del sector de l’automòbil s’han de fabricar segons unes mides concretes perquè, si no, no es poden muntar on toca. La tolerància amb les desviacions cada cop és més baixa perquè es volen posar més elements en un mateix espai i perquè s’ha de reduir el pes dels cotxes. El que fem a Tecnomatrix és dissenyar un utillatge per a cada peça, que permet comprovar si surt com ha de sortir. De fet, els contractes entre fabricants de cotxes i proveïdors de peces especifiquen el màxim de defectes que hi pot haver en una remesa. Si el client en detecta més dels establerts, els costos es disparen. L’empresa que posa útils de control s’estalvia temps i diners en el procés.

I en quina part del procés és millor posar els útils de control? Qui els ha de pagar?

Fa molts anys els pagava l’OEM (Original Equipment Manufacturer), és a dir el fabricant de cotxes. Ara, la major part, els paguen els subministradors de subconjunts, com ara portes, per exemple. En el sector s’anomenen TIER1. També els incorporen els TIER2, que proporcionen només xapa o vidre o el panell interior d’una porta. Al final, però, els acaba pagant l’OEM, d’alguna manera, perquè repercuteix en el preu de la peça. Tecnomatrix pot servir tant els OEM com els TIER1 i els TIER2. Podem fer tant útils de control per a una peça concreta com per a tot un sistema de canvi de marxes, que té més de 100 elements engalzats.

Com va entrar Tecnomatrix en aquest nínxol de mercat havent-se dedicat als interruptors i els motllos de vidre?

Sí, el meu avi tenia la seva pròpia marca d’interruptors... després vam fer motllos de vidre i matrius per a estampació i, l’última dècada, ens hem dedicat als útils de control. Per a nosaltres és un nínxol de mercat interessant perquè encara que la fabricació de peces se’n vagi a països de més baix cost, els fabricants o les empreses que subcontracten a l’Índia o la Xina necessiten tenir la certesa que les peces són correctes. I, a més, no resulta econòmic desenvolupar útils de control allà.

Com us heu plantejat la internacionalització amb un producte que no surt a compte fabricar fora?

De fet, aquest ha estat precisament un dels esculls que hem hagut de superar. Ho hem compensat amb la Web. Tenim una forma de treballar a través d’Internet que ens facilita molt la comunicació amb el client durant la fase de disseny, que és la més lenta i complexa. Disposem d’un portal, anomenat TecnoNet, que comença a ser rendible per als nostres clients, tant si es troben a Rússia com a Mèxic. Els oferim transparència i prefereixen fins i tot pagar una mica més si així s’asseguren que tenen allò que volen i han demanat. Treballem molt amb Itàlia i estem obrint mercat cap a la Xina, Veneçuela, Mèxic, Rússia, Polònia, República Txeca i França... També ho estem intentant amb Sud-Àfrica, on hi ha oportunitats de negoci.

Els experts vaticinen que la Xina es convertirà en un competidor potent no només pel que fa al preu sinó també amb la qualitat...

Sí, acabaran copiant la qualitat. Per això hem d’anar innovant en la forma de fabricar i en el tipus de producte, incorporant, per exemple, la visió artificial, que permet afinar encara més el procés. La nostra forma de treballar és innovar molt en el procés i en el producte i no parar.

Les TIC us han ajudat a difondre millor la vostra oferta... Formeu part de la Comunitat d’Automoció de l’Anella. Quins avantatges creieu que té?

Conèixer gent sempre és un avantatge, tot i que les comandes només apareixen en el segon o tercer nivell dels teus contactes. Cal tenir clar que abans d’obtenir res, cal oferir alguna cosa. Cal ser molt generós i això ens costa molt perquè tothom va a buscar i pensa que l’endemà d’una trobada ja n’obtindrà resultats. L’Anella és una plataforma innovadora. És positiu que tinguem una eina com aquesta, però li hem de saber treure suc.

L’esperit xarxa s’ha de treballar...

És un tema cultural i de predisposició. Si no entens per què serveix la xarxa i els beneficis que et pot aportar, doncs no en treus res. Cal dedicar-hi una estona cada dia.

Aquesta és la clau perquè continueu creixent malgrat la crisi?

Fa tres anys que creixem a un ritme del 30% anual, que és molt. Enguany, les previsions són que ens estabilitzarem. Si decreixem, ho farem el 5 o el 10%. En una època de crisi com aquesta poder mantenir les vendes és molt positiu, tenint en compte l’estructura que tenim. Som 20 treballadors. Molt del que aconseguim passa per la internacionalització i perquè comercialment som molt actius. Utilitzem molt les xarxes socials. Estudiem quina és la comunitat de més èxit a cada país i intentem contactar amb els tècnics que més ens interessen de cada empresa. Gràcies a això no ens baixen les comandes. La situació és complicada, però som optimistes perquè aquesta crisi, com totes les altres, passarà i els que quedin en sortiran reforçats.