l'Anella | El portal de la competitivitat

Després de diversos mesos analitzant possibles participacions en societats de capital risc, ¿diria que a Catalunya hi ha un equilibri entre talent emprenedor i capacitat inversora?

Jo crec que sí. Amb la perspectiva que ens dóna el procés que hem seguit podem dir que hem trobat fons d’inversions molt interessants amb relativa facilitat, i sobretot tenint en compte que ens dirigim a una fase especialment delicada dels projectes empresarials, que és la d’arrencada: l’anomenat “capital llavor”. Aquesta era una fase tradicionalment reservada als amics i la família com a principal font de finançament. Semblava que molt pocs inversors privats hi poguessin estar interessats, i, en canvi, penso que per aquesta banda podem estar molt satisfets, perquè el nostre objectiu era cobrir el buit que hi havia en la inversió de capital risc per als primers estadis de creació d’una empresa. Pel que fa als projectes empresarials, en la negociació amb els possibles inversors també hem vist un deal flow molt important, i que hi ha molts projectes per avaluar.

¿Quin és el perfil dels fons que han optat a ser participats per IFEM, i quin ha estat el seu criteri de selecció entre tots ells?

El criteri de selecció inclou alguns punts d’obligat compliment, com per exemple que s’inverteixi una part important dels fons a Catalunya, que hi hagi un equip professional, que hi hagi un comitè d’inversions independent, i que IFEM sigui sempre una participació minoritària. A part d’això, els fons són molt diversos. Fins ara ja s’han signat tres participacions i no hi ha un perfil determinat, al contrari, són tots molt diferents entre ells. Fem-Ona innovació està centrat en projectes que es realitzin fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, cosa que enriqueix molt les possibilitats d’accés al finançament per a projectes distribuïts per tot Catalunya; Finaves IV ha sortit en l’àmbit de l’escola de negocis IESE, i per tant està molt enfocat en emprenedoria d’un nivell molt alt; i el tercer, Inveready First Capital, té molta experiència en projectes de “capital llavor”, i es vol especialitzar en empreses alimentades des de Catalunya però amb vocació d’internacionalització i sobretot cap a Estats Units.

Ens pot avançar quin seria el perfil dels altres tres fons d’inversió que tenen previst signar durant l’any 2011?

Seguirem amb una cartera molt diversificada. Puc avançar que dels tres que estem esperant a signar properament n’hi ha dos que sorgeixen de Col·legis Professionals, fet que ens parla d’uns fons d’inversió que coneixen molt bé el seu propi sector d’activitat i on es barregen molt la formació i l’experiència. El tercer fons que tenim previst signar properament està especialitzat en projectes basats en Internet.

¿Quins objectius s’han marcat per al primer període de participacions en fons de Capital Risc?

Amb uns imports mitjans de 150.000 euros, pensem que podem arribar a participar en uns 70 projectes, que podrien representar un impacte total d’inversions de fins a 70 milions d’euros. Si aconseguíssim aquest objectiu estaríem molt satisfets.

Tenint en compte que IFEM sorgeix de l’àmbit públic, ¿quin paper creu que ha de tenir l’Administració en l’ecosistema emprenedor?

Penso que hem d’arribar a donar el suport que faci falta però sempre com a complement del sector privat, i especialment en el cas dels emprenedors. Per això exigim sempre tenir una participació minoritària en tots els fons que siguin participats per l’IFEM. No podem pretendre substituir aquells que tenen els coneixements del sector, del mercat, dels productes… nosaltres els podem donar suport però sempre com un complement. Aquest és el paper que té l’ICF en general, tant en les operacions de préstec, com en els avals, com en tots els seus productes. Nosaltres, més que “estirar el carro”, l’hem d’empènyer.

En el camí cap a la realització d’un projecte empresarial, els emprenedors recorren a tot tipus de modalitats de financiació. ¿Quins avantatges tenen els fons de Capital Risc com els que participa l’IFEM respecte als instruments bancaris tradicionals?

Els fons de capital risc d’aquesta mena són un bon complement per al finançament tradicional, però, a més, són un complement de molta més qualitat. L’entitat financera que dóna un préstec ha de conèixer el projecte, però la seva involucració té un límit molt baix. El seu objectiu és el retorn del préstec i per això es fa un gran esforç a demanar garanties de devolució. En el cas del capital risc, en canvi, el fons entra a formar part de la “família”: passem a ser socis, i per tant la nostra involucració és molt més important.

¿Quin dels tres elements creu que fa més falta a Catalunya: millors projectes, millors gestors, o més recursos?

Parlant de la nostra experiència, encara és prematur dir si tenim pocs o molts projectes, i per tant tampoc no sabem si ens falten recursos o anem sobrats, perquè acabem de començar. De moment tenim tres fons participats i la impressió és bona, perquè hem pogut convocar molts interessos, però ara mateix és prematur fer un diagnòstic d’aquest tipus. On sí que cal seguir fent una aposta molt important és en la formació dels gestors. Molt sovint veiem que els emprenedors tenen una idea i volen fer-la realitat, però no tenen tota la formació que necessiten. En aquest sentit, penso que el paper de les escoles de negocis i dels col•legis professionals és molt important, perquè poden contribuir al fet que les idees es converteixin en veritables projectes empresarials. Quan un inversor rep un projecte necessita que l’emprenedor sigui capaç de construir un pla d’empresa que l’acompanyi. Molts emprenedors veuen les bondats del seu producte, però no ho saben explicar d’una manera empresarial, amb un pla de viabilitat, amb unes previsions de rendibilitat, etc. Els inversors no apostaran mai per un projecte que no tingui tot això. I per aconseguir-ho cal fer molta formació perquè els emprenedors siguin veritables gestors dels seus projectes.