En els últims dotze mesos, 431 milions de persones de 24 estats han sofert algun tipus d’atac de l’anomenat cibercrim, que s’entén com la delinqüència perpetrada a través de sistemes informàtics o d’Internet. Els atacs informàtics han provocat, en el darrer any, pèrdues de 83.000 milions d’euros en cost directe i de 199.000 milions d’euros en temps dedicat a la resposta a aquests atacs. El resultat total és de 289.000 milions d’euros en pèrdues econòmiques i més d’un milió de víctimes adultes al dia, una xifra que a Catalunya equival a prop de 150 víctimes cada hora. Els intents de contagi amb codi maligne (malware), els intents d’accés als comptes personals dels usuaris de xarxes socials i les estafes a través d’Internet són els atacs que es registren més freqüentment, no tan sols en ordinadors sinó, cada vegada més, en dispositius mòbils com telèfons, PDAs, etc.

Així, no és estrany trobar cada dia notícies relacionades amb aquestes noves amenaces, procedents de fronts molt diversos i amb un increment constant. Filtració d’històries clíniques a través d’Internet, accessos als correus electrònics de personalitats, pèrdues de dispositius amb informació confidencial, captació de números de comptes bancaris –com va succeir amb el del president francès, Nicolás Sarkozy-, robatoris d’informació sensible a les principals companyies de defensa del Japó, furt de més de 2,3 milions d’euros a ciutadans nord-americans a través d’un troià bancari, un atac al Ministeri d’Interior espanyol i posterior publicació de dades personals d’escortes… La llista d’exemples es podria allargar i no és sinó la punta de l’iceberg d’un panorama mundial en què els riscos i les amenaces continuaran creixent paral·lelament a la importància que per a les societats actuals tenen, irremeiablement, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

I és que el ciberespai, sense fronteres definides i interconnectat tothora, ha obert grans possibilitats i ha permès la prestació de serveis àmpliament utilitzats per la ciutadania. El correu electrònic, els cercadors d’informació gairebé inesgotables, les xarxes socials, la gestió de moltíssimes infraestructures i serveis privats i públics -entre els quals bona part dels serveis que ofereixen les Administracions Públiques- descansen en aquestes xarxes i sistemes TIC. Tanmateix, aquest caràcter crític en fa essencial la protecció i capacitat de resistència i recuperació, i en fa més preocupant, lògicament, la vulnerabilitat. Per aquest motiu, la ciberseguretat s’ha convertit en un aspecte bàsic de la nostra societat i i del nostre sistema econòmic.

(...)

Continua llegint