Millora dels processos del programari amb CMMI. Oportunitats i experiències dins del "Plan Avanza"

 

Autor: Àlex Ballarin

 

 

La problemàtica habitual de la indústria del programari relativa a la qualitat, als desviaments en temps i costos dels projectes que es desenvolupen, als esforços a desenvolupar les metodologies de qualitat i la seva extensió es resol amb la implementació del model CMMI (Capability Maturity Model Integrated).

 

 

 

Idees Força

 

1. La indústria del programari pateix en general d’un “mal endèmic” de baixa qualitat i desviacions en cost i dates de lliurament, que diversos esforços acadèmics, públics i privats han anat mitigant des de la dècada dels vuitanta.

2. El model CMMI, juntament amb d’altres estàndards com ISO 15.504, 20.000 i 27.000, han ajudat moltes empreses a millorar els seus processos obtenint un reconeixement internacional de la qualitat aconseguida.

3. BDigital des de 2007 promociona els avantatges dels models de qualitat del programari com és el CMMI, així com també dels projectes a les convocatòries d’ajudes del Plan Avanza per aconseguir que les pimes catalanes del sector TIC millorin la seva competitivitat gràcies a una certificació de qualitat del programari amb unes condicions econòmiques més avantatjoses.

 

Introducció

 

Aquest article descriu la problemàtica habitual de la indústria del programari relativa a la qualitat, als desviaments en temps i costos dels projectes de desenvolupament, i com els esforços a desenvolupar i estendre les metodologies de qualitat han mitigat l’esmentat problema. A nivell més concret, es parla del model CMMI (Capability Maturity Model Integrated) i com el "Plan Avanza" amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de BDigital està portant una millora en l'eficiència i la qualitat a les pimes TIC catalanes.

 

La crisi del programari

 

El programari està a tot arreu (software is everywhere). Aquesta frase, ben coneguda dins del sector TIC, reflecteix l’expansió imparable que té el programari no només al sector TIC sinó dins dels productes habituals de molts altres àmbits com la indústria, l’energia, la llar, els transports, etc. Això fa que l’activitat de producció de programari cada vegada sigui més crítica per a l’èxit de les organitzacions i en general, per a l’augment de la productivitat i el creixement econòmic.

 

Font: European Software Institute, 2008.

 

L’esmentat creixement ha portat lògicament un increment en el nombre de professionals i d’empreses que es dediquen a la producció de programari, ja sigui com a part de la seva activitat principal o com un component més dels seus productes. La rapida expansió d’aquesta indústria, suportada per la constant evolució de les eines de desenvolupament tant comercials com de codi obert, no sempre ha tingut un reflex en els àmbits de la gestió i la qualitat de les organitzacions productores de programari. Això ha passat tant a nivell dels mètodes de treball de les empreses com de l’homologació dels coneixements dels professionals. Cal ressaltar també que els projectes TIC sempre tenen el desafiament d’aportar innovació a empreses en contexts on sovint hi ha un baix nivell de maduresa dels clients, incertesa en els requeriments i pressions per reduir el cost i els terminis de lliurament dels projectes. Un efecte ben conegut d’aquestes circumstàncies és que una part no menyspreable dels projectes fracassen. Aquest fracàs es concreta en incompliments del calendari o del pressupost pactats inicialment, en el lliurament d’un producte de baixa qualitat que no satisfà les necessitats del client, i fins i tot, en un bon nombre de projectes que s’avorten abans d’acabar o que generen productes que mai no s’arriben a usar. El famós estudi “The Chaos Report” ha estat recollint diversos factors de l’èxit dels projectes TIC des del 1994. Els esforços realitzats per millorar la qualitat i l’eficiència en la producció de programari en els diferents àmbits, des dels sectors acadèmic, governamental o de la indústria privada han aconseguit una mitigació progressiva d’aquests problemes, però puntualitzant que encara s’està lluny d’un estat “acceptable”.

 

Font: European Software Institute, 2009. Basat en “The Chaos Report”, Standish Group, 2006.

La millora de processos de programari amb CMMI

 

La indústria en general tenia una llarga història d’investigació sobre la qualitat, amb autors reconeguts com Deming, Juran i Crosby, molt abans que el sector del programari fes els primers intents seriosos per incorporar-la de manera sistemàtica. En paral·lel a la investigació acadèmica, potser l’event més significatiu va ser la creació del Software Engineering Institute (SEI) als EEUU amb fons del Departament de Defensa del Govern Federal. El 1986, Watts Humphrey va unir-se al SEI amb el mandat de la Força aèrea nord-americana de crear un model que permetés comparar la maduresa dels seus proveïdors de programari i donar-los una guia per  millorar la seva qualitat. El resultat va ser el SW-CMM (Capacity Maturity Model) publicat el 1993. A partir del 2002, aquest model va ser reestructurat dins del CMMI (Capacity Maturity Model Integration) per encabir altres models basats en CMM que s’havien creat atès l’èxit del SW-CMM. Del model CMMI s’han generat tres versions, anomenades “constel·lacions” que són:

 

• CMMI-DEV: Per millorar els processos de desenvolupament de programari. És la constel·lació més coneguda i de la que parlarem durant l’article.

• CMMI-ACQ: Per millorar el control dels projectes en organitzacions que fonamentalment externalitzen els projectes.

• CMMI-SVC: Per millorar els processos de gestió del servei IT.

 

Per resumir el model CMMI, direm que es tracta d’una col·lecció d’àrees de procés que contenen metes i millors pràctiques que han de complir els processos de les organitzacions que el volen implementar. Existeixen dues “representacions” o maneres d’agrupar els processos. La més coneguda és l’esglaonada (staged) que agrupa les àrees de procés segons un “camí lògic” en l’increment de la maduresa en els processos de l’organització. És el que col·loquialment s’anomenen “els nivells CMMI”.

 

Font: Elaboració pròpia.

 

L’altra representació, minoritària en el seu ús, és l’anomenada “contínua” on les organitzacions trien quines àrees de procés volen incorporar i en quina “intensitat”. Aquesta representació classifica les àrees de procés en “categories”. En la taula següent, apareixen les àrees de procés (segons el seu acrònim) classificades per categoria i nivell de maduresa. 

 

 

Al model CMMI l’acompanyen d’altres elements dins de la “suite de productes CMMI”, com ara el model IDEAL per definir les fases i activitats d’un projecte de millora de processos, similar al conegut “PDCA” de Deming i que usen els models de ISO. Model IDEAL.

 

Font: Software Engineering Institute

 

Finalment, un altre producte d’aquesta suite CMMI és el mèdode d’avaluació conegut com SCAMPI (Standard CMMI Appraisal Method for Process Improvement) que atorga els nivells de maduresa oficials per part del SEI amb validesa internacionals, però que tècnicament no s’anomenen certificacions. Avantatges i limitacions: s’han fet nombrosos estudis quantitatius per determinar els avantatges de la millora de processos de desenvolupament de programari mitjançant CMMI. Es presenten dos nord-americans i un d’espanyol.

Estudi del DACS (Departament de Defensa nord-americà)

• Estimacions de cost, esforç i terminis de lliurament més acurades.

• Retorn de la inversió positiu: una mitja de 3 a 1.

• Reducció del nombre d’errors (-48.5%) i del cost de la seva resolució (-60%).

• Augment de l’eficiència (30%) i de la productivitat (39%).

• Reducció dels terminis de lliurament (-40%).

 

Font: https://www.thedacs.com/databases/roi

 

Estudi d’ATCA

L’ATCA és l’Asociación Técnica de Cajas de Ahorro, una AIE que dóna serveis TIC a diferents caixes d’estalvi. Aquesta AIE té actualment CMMI nivell 4. Aquest estudi, realitzat el 2007, ha donat les dades següents que mostren la seva evolució entre 2002 (nivell 1 de CMMI i 2006, nivell 4 de CMMI):

• Dedicació a manteniment correctiu: -63.5%

• Vida mitja de les incidències detectades: -33%

• Nombre d’incidències reportades: -37%

• Augment de la productivitat: +13%

• Una incidència detectada cada: 118 hores de desenvolupament

 

Beneficis qualitatius

Alguns d’aquests són:

• Menor rotació del personal

• Major satisfacció dels equips interns

• Augment de vendes per la imatge i les referències

• Major repetició en els clients guanyats

• Major capacitat de dedicar-se a activitats d’R+D

 

Limitacions i dificultats adoptant CMMI

Les experiències de les empreses que han realitzat els projectes de millora de processos segons CMMI es van publicant al portal que la Generalitat de Catalunya ha dissenyat en la seva estratègia d’impulsar el sector TIC català com a motor de competitivitat, el portal TIC.CAT (www.tic.cat). En aquestes entrevistes, les empreses identifiquen tant els avantatges que han obtingut a través del CMMI com aquelles dificultats i limitacions que han observat. Principalment, les limitacions i dificultats es refereixen a la fase d’adopció del model CMMI, perquè suposa un canvi cultural i operatiu important. Els principals comentaris són:

• Una dedicació interna important per realitzar el “projecte CMMI”.

• Una limitació al “caos creatiu” que permet dedicar-se fonamentalment a desenvolupar.

• La resistència al canvi d’una petita part de les empreses que refusen treballar amb normes.