L’expansió de la banda ampla a Catalunya, sobretot mitjançant HFC i FTTH, va quedar palesa al llarg de l’esdeveniment. Gonçal Bonhomme, d’Orange, va mostrar els paràmetres que guien el cas del polígon industrial de Bufalvent (Manresa). Jordi Dalmau, d’Abertis Telecom, va remarcar la dinamització que generarà el projecte Xarxa Oberta, que desplegarà una xarxa de fibra òptica a les seus i equipaments de les Administracions Públiques catalanes per millorar els serveis corporatius i establir les bases per poder estendre projectes que requereixen gran capacitat de banda ampla, com la diagnosi mèdica a distància, la recepta electrònica o les declaracions judicials per videoconferència.

Acompanyant les xarxes físiques, Chema Martínez, de Wifidom, va exposar casos d’èxit del Wimax (Úbeda, Baza, Montes Orientales, UAB, UPC, Magallón o Vilassar de Mar). Alfonso Aguado, d’Ericsson, va emfatitzar que la tendència a la connectivitat total conduirà a l’existència de 50.000 milions de connexions en el món i a necessitats de tres milions de Tb el 2020. Igualment, va destacar el dèficit a Espanya pel que fa als MHz destinats a telefonia mòbil. Marc Xatart i Santos Tudela, d’ONO, van anunciar en primícia una velocitat per als usuaris de 50 Mbps de baixada i 3 Mbps de pujada en les seves xarxes, començant per Catalunya per estendre el servei a la resta d’Espanya.

El creixement en extensió i velocitat de la xarxa contrasta amb estructures oligopolístiques com les de la telefonia mòbil, denunciades per Xavier Casajoana, de VozTelecom. “El mercat dels Operadors Mòbils Virtuals (OMV) està saturat”, segons Casajoana, perquè l’arpu dels OMV és la meitat del de Movistar o Vodafone. Els marges comercials gairebé es redueixen a l’establiment de trucada i a les quotes d’interconnexió, cosa que converteix el negoci en inviable si no evoluciona cap a una arquitectura virtual completa. La telefonia mòbil hauria de ser una aplicació més d’Internet, prestable de forma independent de la xarxa de l’operador mòbil, utilitzant la xarxa de banda ampla fixa disponible en llars i empreses. En aquest sentit, Joan Miquel Moliner, d’Artsys, va remarcar el paper clau dels radioenllaços.

A la taula rodona sobre el cable històric, Joan Francesc Fondevila, director del CECABLE, va destacar el paper “romàntic i a l'hora essencial” de les xarxes de cable tradicionals, “ja que la productivitat que aporten en els seus entorns és molt significativa”. Raúl Aledo, d’Aire Networks, va xifrar en uns 550 els operadors de cable històric existents ara mateix a Espanya. Juan Cano, de Xtra Telecom, Xavier Edo, d’Alpha Enginyeria i Jesús Llop, regidor de l’Ajuntament de Mequinença (municipi que compta amb una xarxa), van subratllar l’evolució d’aquestes xarxes, que en molts casos ofereixen el triple play i que apostaran pel quadruple play. Joan Antoni Arnau, d’Acotec, va manifestar el desig que els operadors de cable històric a Catalunya comptin amb més suport de Localret.

Fondevila considera que les “giragonses legislatives” i certes apostes tecnològiques no fructificades (com les fins ara inexistents dues grans xarxes de fibra òptica que atorgarien més solidesa i opcions a la banda ampla catalana i espanyola) han provocat una situació del cable i la banda ampla millorable. No obstant això, “l’aposta per la Societat de la Banda Ampla és la clau del futur, cosa que requereix la universalització i la garantia del servei”, segons el director del CECABLE. De la banda ampla se’n beneficien solucions com el vídeo en xarxa, segons Rafael Ibáñez, d’Axis. I la banda ampla s’alimenta també de l’LMDS simètric i garantit, segons Ramon Ribera, de Neo-Sky.

Els fabricants i instal·ladors de cable estan patint l’impacte de la crisi, tot i que menys que en altres sectors. Per a Rafael Calonge, de Technetix, l’upgrading de sistemes i equips és fonamental en l’empresa. Manuel Pujol, de Leoni-Kerpen, va reflectir que, analitzant els cables de categoria 6 i 7, la capacitat es multiplica per dos cada sis anys. Josep Cabrera, d’Optral, va exposar les virtuts dels microductes per agilitar les instal·lacions. Per a Robert Pous, de Promax, és essencial mesurar l’atenuació a les xarxes FTTH. Orestes Perotas, d’Alcatel-Lucent, va considerar necessari un esforç cap a una major eficiència a les xarxes, ja que en uns set anys els usuaris necessitaran uns 100 Mbps de velocitat.

Daniel Arnanz, de Symantec, va remarcar l’agilitat i flexibilitat del cloud computing. Jorge Perea, de Bitdefender, va posar èmfasi en la rapidesa a l’hora de protegir dades. La rapidesa també lidera el missatge de Fernando Planas, d’Unitronics, en els serveis gestionats d’empresa a empresa. Manuel Gutiérrez, d’EsCERT, va exposar el sistema de variables i símbols com la via per trobar la matriu de similaritat. Segons Víctor Lorca, de Panda Security, el 2009 es van realizar 40 milions de deteccions de virus.

La taula rodona sobre l’expansió de la banda ampla a Catalunya va reflectir encerts i alguna mancança. Segons Joan Francesc Fondevila, l’evolució de les polítiques públiques sobre la matèria ha navegat entre les aigües del desig de garantir la major competència en cada servei, amb casos d’ineficiència de negoci com el dels OMV i la necessitat d’universalitzar l’accés a la banda ampla i acostar-lo fins a les àrees rurals. "Davant d’aquest doble repte s’han produït algunes contradiccions i retards regulatoris", segons el director del CECABLE. Xavier Ayuso, de la CMT, va considerar clau l’obertura de l’oferta d’accés a conductes i registres, que representa entre el 60 i el 80% del cost del desplegament d’una xarxa. Per a Xavier Núñez, de Feceminte, la llar digital i la nova regulació de l’ICT marcaran el futur per als instal·ladors. Mauro Soto, de Localret, va remarcar el paper de consens municipal en el cas de Xarxa Oberta. Carles Salvadó, de la Generalitat de Cataluña, va mostrar la seva satisfacció pel pla Catalunya Connecta, que ha portat la TDT, la telefonia mòbil i la banda ampla (considerant-la a 1 Mbps bo i admetent que hauria de créixer en el futur) a les zones rurals catalanes. Jordi Crespo, de l’Ajuntament de Viladecans, va exposar el projecte FTTH del seu municipi, mentre que Miquel Ramírez, del COETC, va defensar un model mixt privat-públic per aconseguir una extensió efectiva de la xarxa.

Octavio Dapena, d’EGEDA, i Albert López, de SGAE, van recórrer a la pedagogia com a fórmula per fer comprendre a la societat la necessitat i legitimitat dels drets d’autor, amenaçats a Internet. Valentina Lauria Romero, de Televisa Networks, va alertar de la necessitat del sector audiovisual d’adaptar-se a la fragmentació de l’audiència. Juanjo Climent, de Microsoft, va exposar la voluntat de la seva empresa de col·laborar amb la Universitat, com a focus de recerca i de generació de futures remeses laborals.

Lluís Borrell, d’Analysis Mason, va exposar que l’esclat en els continguts audiovisuals provocarà una major agregació d’interactivitat i la fragmentació dels consumidors. El creixement anual d’un 19,6% de la IPTV europea fins a 2014 obre uns nous horitzons per al servei televisiu. Pilar Santamaría, de Cisco, va remarcar els avantatges de la connectivitat total i la seva aplicació a dispositius físics, mentre que Enrique Serrano, de Telvent, va subratllar els canvis en els usos i perfils del consumidor de continguts audiovisuals. Sònia Palau, de Nexica, va considerar que, de moment, les xarxes sostenen el tràfic generat pel cloud computing.

En l’esdeveniment hi col·laboren institucions com la Generalitat de Catalunya, el Club de Màrqueting Barcelona, el Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC), el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Feceminte, Fenitel, Barcelona Digital Centre Tecnològic, Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), Red.es, AOTEC (Asociación Nacional de Operadores de Telecomunicaciones y Servicios de Internet), AEDOC (Asociación Española de Documentación Digital), AETIC (Asociación Empresas de Tecnologías de la Información y Comunicaciones de España), ANEI (Asociación Nacional de Empresas de Internet), APD (Asociación para el Progreso de la Dirección), Asimelec (Asociación Multisectorial de Empresas Españolas de Electrónica y Comunicaciones), Astel (Asociación de Empresas Operadoras y de Servicios de Telecomunicaciones), Redtel (Asociación Española de Operadores de Telecomunicaciones), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), International Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundación para el Desarrollo Infotecnológico de Empresas y Sociedad (Fundetec), CENATIC (Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación TIC), Parc Tecnològic del Vallès (PTV), Plataforma FOTÓNICA21 o Localret.