|
Idees Força: >> El Cloud Computing, que ens fa oblidar el concepte de disc dur, guanya cada cop més força com a model de treball en el món d’Internet. Pau Garcia-Milà, cofundador d’eyeOS, es mostra convençut que entre el 2010 i el 2011 arribarà a “la massa de la població”. Paraules clau: Cloud, Computing, núvol, integritat, dades
“Les empreses han de demanar garanties perquè les seves dades no siguin manipulades”
Tot i que hi ha qui ho veu com un retorn al model dels anys 70, amb una gran computadora (mainframe) a la qual es connectaven terminals ‘babaus’, el Cloud Computing guanya força com a nou paradigma d’organització de la informació. Tenir dades i aplicacions disponibles des de qualsevol lloc del món a través d’Internet resulta atractiu per a moltes empreses que no volen assumir despeses de maquinari, hostatge i, fins i tot, programari. Però, la tecnologia, promoguda sobretot per Google, també genera dubtes. És segura? Qui controla la privadesa de les dades?
Per a Pau Garcia-Milà, cofundador del sistema operatiu web eyeOS, el que ha de preocupar les empreses que apostin pel Cloud Computing (computació al núvol, entenent el núvol com a metàfora d’Internet) és precisament la privadesa de les dades. En aquest sentit, l’expert recorda el cas d’Amazon amb el llibre de Georges Orwell 1984, que la companyia de Jeff Bezos va eliminar d’un dia per l’altre dels Kindles (dispositiu per llegir llibres) dels seus clients, previ retorn dels diners que costava, perquè es va adonar que no en posseïa els drets.
Per evitar situacions com aquesta en què una gran companyia accedeix sense el permís de l’usuari a qualsevol dels seus dispositius, Garcia-Milà defensa el que ara s’anomena Private Cloud Computing, és a dir, els serveis de computació a la xarxa, però amb els servidors a dins de l’empresa.
Tall de veu de Pau Garcia-Mila
EyeOS n’és un exemple. Proporciona a administracions i empreses un sistema operatiu lliure i gratuït basat en web, però que es pot controlar des de dins de la mateixa companyia. L’empresa barcelonina, que ara compta amb 25 empleats provinents de França, Alemanya, Suècia, Brasil, Itàlia i Espanya i una nova oficina a França, segueix el model de negoci clàssic d’altres iniciatives de programari lliure.
Model de negoci de serveis
Ofereix serveis específics de programació, suport, manteniment i llicència a quatre mercats concrets, que són l’educació, l’administració pública, grans empreses que busquen una marca blanca i volen entrar en el món del Cloud Computing i socis que revenen la seva solució.
“No ens hem inventat res”, admet Garcia-Milà. “Hem copiat el model de serveis de qualsevol empresa de programari lliure i només vam identificar els mercats on el Cloud Computing sonava bé però era impossible d’aplicar per temes legals, com ara en l’àmbit de la sanitat”, insisteix l’expert d’Olesa de Montserrat.
Sigui com sigui, Garcia-Milà es mostra convençut que el model d’informació al núvol s’anirà estenent i que entre el 2010 i el 2011 arribarà a “la massa de la població”. Roberto Blanc, de Kinamic Data, li dóna la raó, tot i que avisa les empreses que han d’exigir certes garanties als serveis que contractin.
El 90% de la informació que es genera a les empreses es troba en format digital, recorda Blanc. Deixar-la al núvol és una manera de fer-la ràpidament accessible, però també cal tenir clar qui en garanteix la integritat. Ha de ser el mateix usuari? El proveïdor de serveis? El centre de dades de qui depèn aquest proveïdor? Qui pot assegurar que les dades que resideixen en un servei web no han estat manipulades?
Kinamic data ofereix solucions que certifiquen la integritat de les dades en temps real, és a dir, que asseguren que el que es troba al núvol ho ha estat manipulat per tercers. I és que, segons l’expert, “la solució única per a tots els problemes no existeix”.
Entre les tecnologies que asseguren que les dades residents al Cloud són reals, es troben el WORM (Write Once Read Many), que assegura que el que s’escriu un cop no pot esborrar-se ni reescriure’s; eines de gestió de logs, la signatura digital, el hashing, que funciona amb el mateix principi que les xarxes P2P, és a dir, assegurant amb funcions hash que la informació rebuda es correspon exactament amb l’enviada; el segellament de temps (timestamping), que incorpora la data i l’hora en el document electrònic; o els registres immutables d’auditoria. Les eines hi són, insisteix Blanc, i no poden ser “una excusa” per fugir del que constitueix una tendència clara de futur. Enllaços relacionats: | Ponents i Presentacions: Pau Garcia-Milà Robert Blanc |
| Afegiu el vostre comentari (Necessiteu estar identificats) | |
Mitjana (1 Vot) ![]() ![]() ![]() ![]() |